Patata Red Pontiac (vermella)

2,00€

Origen: Lluís Tort de Gorguja, Llívia

De pell vermella i carn blanca.
la patata crua o el plàtan verd són rics en midó resistent tipus 2. Un tipus de midó diferent al tipus 3 i que no té els mateixos efectes beneficiosos que aquest. Fins i tot hi ha certes evidències que en dosis altes pot ser contraproduent: augment dels triglicèrids en sang, reducció d’una hormona anomenada GLP-1 (ajuda a controlar el pes) i augment del desenvolupament de la famosa i potencialment patògena, E. Coli.

Per conservar la textura i evitar l’oxidació de la patata, s’aconsella coure i guardar-la sencera, amb la pell.
Llavors, si la patata té midó tipus 2, com la mengem? Com podem aconseguir el midó resistent tipus 3? El truc és fàcil. Aquest “súper midó” apareix quan cuinem la patata i posteriorment la deixem refredar; el millor és deixar-la a la nevera (4-5 ºC). Durant aquest procés, els collarets que formen el midó canvien la seva estructura donant lloc al que coneixem com a midó retrogradat. La nova estructura generada ja no la podem digerir, per la qual cosa queda pràcticament intacta fins que es troba amb els nostres bacteris, que sí que tenen “les eines” necessàries per desfer aquest midó i, amb això, alimentar-se. Un cop refredada la patata, la podem tornar a escalfar, això sí, a temperatures no superiors a 130 ºC per mantenir la nova estructura creada i evitar que es torni, de nou, digerible i absorbible. Consell important: per conservar la textura i evitar l’oxidació de la patata, s’aconsella coure i guardar-la sencera, amb la pell.

Els aliments que generen més midó resistent tipus 3 quan es cuinen i refreden són: la patata (especialment la patata morada), la iuca i, en menys quantitat, la resta de tubercles. En general, els cereals i llegums també en contenen, sempre que es cuinin i es deixin refredar.

Preu:2,00€